Les franceses van marxar

Doncs si, la Universitat s'ha acabat, Lincoln s'està buidant d'estudiants, i nosaltres ens hem quedat sols a casa. A les franceses se'ls hi acabat la seva estada, tornen al sud de França, on diuen gaudiran durant l'estiu dels beneficis de la Mediterrània. Elles tornen amb la incognita d'on estudiaran l'any vinent ja que just després de setmana santa van fer uns examens que les hauria de classificar per continuar estudiant business en alguna part de França.

Després de 9 mesos les coses que un ha acumulat son moltes, i es clar, a l'hora de marxar, no tot cap a la maleta. Com podeu veure a la foto aquest és l'escenari d'una fugida. A la vegada il·lustra un Lincoln que és l'antitesi d'una vida equilibrada, sostenible si voleu.

L'experiència lincolnenca, com heu anat veient en aquest blog, és bona, intensa i renovadora, pero també la seva part negativa, la seva porta del darrera. Podríem haver ficat una foto de les noies franceses despedint-se el dimecres al mati, diuent-nos aurevoir amb les maletes plenes. Però potser aquesta foto és més significativa, diu més coses, especialment del que amaga l'alegre vida de l'estudiant internacional.

Lincoln ha sabut aprofitar la necessitat que te la gent de titols internacionals. Molts dels nostres companys/es procedeixen d'universitats privades d'Alemanya, França i Espanya. Estudiant a Lincoln un sol any es treuen un titol amb validesa europea. Els seus pares es deixen una pasta, perquè estudiar al Regne Unit val una pasta, però se n'enduran un titol. Molts d'ells/es ni tant sols se n'amaguen, "si jo he pagat m'han de donar el titol". El resultat és un munt de titulats en European Business i en Business Administration, molts dels/de les quals probablement tindrien problemes per dir-nos tres caps d'estat actuals de la Unió Europea, o no tenen ni idea que en aquests moments hi ha una crisi alimentària a nivell planetari. Amb això no vull dir que els llicenciats de l'Autonoma, per exemple, siguin millors, ni tampoc que un cop es fiquin a currar no s'estabilin, simplement estic constatant un fet del que he sigut testimoni.

Masses viuen en l'absoluta ignorància de moltes coses que no haurien de ser ignorants. Com per exemple, de la merda que generen, i que generem entre tots/es. Entre tots/es els estem mantenint en la ignorància: pares, familiars, professors, amics, media... Generant massa joves absolutament despreocupats per alló que els envolta que no siguin ells mateixos. A masses, per la unica cosa que els he vist indignats és per les notes, mentre els professors anaven deixant anar lleugereses com que "manca flexibilitat al mercat laboral" o que "l'energia nuclear és el futur". Amb això no vull dir que han d'estar d'acord amb mi, simplement que hi havien temes que els podrien haver motivat, generant-se debats a les aules i als pubs. Però no, l'apatia pel que els han fet estudiar ha estat força general. I més enllà dels estudis, és que ni tan sols els ha importat que els cobressin 10 mesos de lloguer quan en realitat n'han residit 7 i mig. Ja no vé d'aquí (el sablaso als pares) devien pensar!!! Lincoln és una universitat de segona B, en termes generals i amb les degudes excuses i excepcions, tampoc podem esperar-ne molt de bona part de la gent que hi hem arribat, ni de molta de la gent que hi imparteix classe, però bueno una mica més potser si.

En fi, que les franceses han marxat i que l'estada a Lincoln aviat acabarà també per nosaltres. Per endavant encara tenim una setmaneta a Londres i possiblement un temps a Escòcia.