Parlava amb l'Stephane dies enrera dels grups d'amics Erasmus. Com una serie de joves universitaris de diferents paisos europeus es troben en una ciutat forania i formen pinya durant un o dos semestres i conserven l'amistat al llarg dels anys. D'entre la gent amb estudis universitaris entre 25 i 35 anys, no es estrany que sentis que reben o que van a veure amics/gues internacionals.
L'experiència, un cop viscuda, us puc assegurar que és sumament enriquidora. Arribes a una ciutat estranjera, llengua, gent, hábits desconeguts, i ràpidament et fas amb la gent més propera, per espai, per idioma, per sintonia, per necessitat... Es completament humà formar grups, amb els quals un es relaciona prioritàriament, dintre del qual un se sent conformable, pot comptar amb els altres, i els altres poden comptar amb un.
Encara més interessant però, és que quan unes persones desconegudes entre elles es troben en un entorn nou per a tots/es, no existein regles prèvies. Es a dir, el grup s'ha d'inventar a ell mateix. S'ha de construir un espai comú d'interrelació i participació, i consequentment, d'aprenetatge i creació.
Tot i ser tot plegat tremendament normal, existeixen unes condicions que ho fan especial. La novetat, la llunyania de la llar, la temporalitat, la llibertat i l'espontaneitat seran necessàries, pero sens dubte una actitud vital entusiasta, oberta i activista, farà que una estada estudiantil a l'estranger esdevingui un espai de temps inovidable, i de les persones que hi coneixes, amics/gues per tota la vida.
Vem conèixer en Pau a l'oficina d'allotjament universitària el segon dia d'arribar a Lincoln. A la Maria, a la biblioteca el tercer dia. A la Virginia dies després perque treballava amb la Maria. I a en Francesc que estudiava amb en Pau. I al cap d'unes setmanes va arribar en Quelic, ex-professor d'en Pau i Francesc i que viuria a la residència amb la Virginia.
Junts vem decidir fer pinya i millorar la nostra existència a Lincoln, acompanyant-nos, sortint de festa, cuidant-nos, compartint menjars i beures, veient pelis, fent puzzles, anant a Londres plegats, i molt especialment, celebrant per sorpresa (o no tanta) els nostres aniversaris.
