divendres, 15 de febrer del 2008

Aniversaris

Parlava amb l'Stephane dies enrera dels grups d'amics Erasmus. Com una serie de joves universitaris de diferents paisos europeus es troben en una ciutat forania i formen pinya durant un o dos semestres i conserven l'amistat al llarg dels anys. D'entre la gent amb estudis universitaris entre 25 i 35 anys, no es estrany que sentis que reben o que van a veure amics/gues internacionals.

L'experiència, un cop viscuda, us puc assegurar que és sumament enriquidora. Arribes a una ciutat estranjera, llengua, gent, hábits desconeguts, i ràpidament et fas amb la gent més propera, per espai, per idioma, per sintonia, per necessitat... Es completament humà formar grups, amb els quals un es relaciona prioritàriament, dintre del qual un se sent conformable, pot comptar amb els altres, i els altres poden comptar amb un.

Encara més interessant però, és que quan unes persones desconegudes entre elles es troben en un entorn nou per a tots/es, no existein regles prèvies. Es a dir, el grup s'ha d'inventar a ell mateix. S'ha de construir un espai comú d'interrelació i participació, i consequentment, d'aprenetatge i creació.

Tot i ser tot plegat tremendament normal, existeixen unes condicions que ho fan especial. La novetat, la llunyania de la llar, la temporalitat, la llibertat i l'espontaneitat seran necessàries, pero sens dubte una actitud vital entusiasta, oberta i activista, farà que una estada estudiantil a l'estranger esdevingui un espai de temps inovidable, i de les persones que hi coneixes, amics/gues per tota la vida.

Vem conèixer en Pau a l'oficina d'allotjament universitària el segon dia d'arribar a Lincoln. A la Maria, a la biblioteca el tercer dia. A la Virginia dies després perque treballava amb la Maria. I a en Francesc que estudiava amb en Pau. I al cap d'unes setmanes va arribar en Quelic, ex-professor d'en Pau i Francesc i que viuria a la residència amb la Virginia.

Junts vem decidir fer pinya i millorar la nostra existència a Lincoln, acompanyant-nos, sortint de festa, cuidant-nos, compartint menjars i beures, veient pelis, fent puzzles, anant a Londres plegats, i molt especialment, celebrant per sorpresa (o no tanta) els nostres aniversaris.


Sorpresa 27 i mig aniversari d'en Quelic

Aniversari sorpresa Maria
Partit de basquet sorpresa Aniversari Laura
Sorpresa Aniversari Virginia
Sorpresa Aniversari Joan
Sorpresa disfreses Aniversari Pau
Sorpresa Aniversari Francesc

6 comentaris:

arckh ha dit...

tela!!! jo crec que en Fatboy Slim us ha de fitxar pel proper vídeo.... això si al Joan abans no l'han fitxat a un ballet rus!!
jojojoojoo
;P
m.

Anònim ha dit...

boníssim!!! quin art que tens movent els malucs Joan jejejej!!! un petó des de Vilafranca per tu i la Laura...

Robinson ha dit...

per molts anys a tothoooom!
good morning for all the people!
(crec que vindré alguns dies a veure-us i de pas aprendre una mica d'anglès)
Si voleu repassar el vostre francès ja podeu venir a toulouse quan volgueu...

Anònim ha dit...

Jo pago el que calgui per venir a una d'aquestes festasses!! I si puc ingressar en el "ballet" serà la felicitat completa!
Per cert, veig que l'oncle fosters ha pogut amb la reducció de danys, el drinkless i resta de macarroneries ràncies!
Molts petons Joan, i de part meva al "regal del cel"

Anònim ha dit...

Enhorabona i gràcies per la tasca que esteu duent a terme!
Una abraçada

Jesus Angel

claudiaefe ha dit...

Impresionante! Estuve un rato esperando que hicieran "el pino" hasta que descubrí una silueta conocida y que había confundido la "pista".
Buenísimo el blog!
Besos para los dos.
Claudia