Ja som a casa

Vem arribar a Terrassa el diumenge 27 de juliol. Esperem veure-us aviat.

Assignments

Assigment és una paraula que no havia sentit a la vida fins que no vaig arribar a Lincoln on es va convertir en usual. Assigment vol dir treball per la universitat. Les assignatures a Lincoln estaven valorades en assignments i exams. La veritat és que bon part del que hem d'anglés a Lincoln ha estat fent assignments.

El primer assignment que vem fer va ser la bomba. La Laura va aconseguir la nota més alta de totes, un 78%. Creieu-me que treure més d'un 60% era realment difícil. Vaja que la gent la parava pel carrer per demanar-li si-us-plau que els hi deixés veure el seu treball. Es tractava d'un assignment sobre la reforma de la UE, l'anomenat Tractat de Lisboa. Val a dir que ens vem entregar a fer aquest treball amb passió i que a partir de llavors tenim un nivellasso en política europea. Vamos que podríem dir-vos les diferències entre el Parlament, la Comissió i el Consell d'Europa.

Durant aquest curs hem fet assignments sobre el mercat del cafe a Espanya, project management de l'organització d'un concert, la globalització, objectius d'e-negoci d'una sala de concerts, la pàgina web d'aquesta sala-club-bar, l'Estratègia de Lisboa i la mobilitat dels estudiants internacionals. Amb tant d'assignment haureu entés perquè us deia que aquesta paraula és una de les que primer vem aprendre i una de les que més ràpid se'ns ha quedat grabada.

Aquí abaix teniu la llista complerta per si els voleu donar un cop d'ull -especialment altres pròxims estudiants de Business de la Universitat de Lincoln-. Destaca el video que vem editar sobre el moviment internacional d'estudiants. Sens dubte un dels més currats i que recomanem a tots els publics.


European Business
Lisbon Treaty by Laura (78%) by Joan (50%)
Lisbon Strategy by Joan (56%)


Strategic Management
Spanish Coffee Industry by Joan (57%)


Internet and E-Commerce
Minerva Club e-commerce objective by Joan (62%)
Minerva Club website proposal by Laura, Silvia, Leti and Joan (66%)


English as Foreign Language
International students by Laura and Joan (58%)
Video Oral presentation

Business Project Management
Assignment by Joan (60%)

The story of the stuff

Absolutament recomanat. The story of the stuff vol dir la història de les coses. La veritable història de les coses que comprem. Es un documental de 20 minuts que explica de forma brillant les regles del mon en que ens ha tocat viure... Algunes ja conegudes com que estem fent malbé el planeta, que ens estem (s'estan) passant amb l'explotació del planeta. D'altres no tan conegudes, però igualment certes; com ens estem deixant de ser ciutadans, treballadors,... per convertir-nos tan sols en consumidors. Doneu-li un cop d'ull, paga la pena.



Paga la pena també donar un tomb per la pàgina del projecte http://www.storyofstuff.com/ i veure l'abundant material sobre els diversos temes que tracta el video. També podreu veure el video en versió original interactiva.

International students' interviews

Les franceses van marxar

Doncs si, la Universitat s'ha acabat, Lincoln s'està buidant d'estudiants, i nosaltres ens hem quedat sols a casa. A les franceses se'ls hi acabat la seva estada, tornen al sud de França, on diuen gaudiran durant l'estiu dels beneficis de la Mediterrània. Elles tornen amb la incognita d'on estudiaran l'any vinent ja que just després de setmana santa van fer uns examens que les hauria de classificar per continuar estudiant business en alguna part de França.

Després de 9 mesos les coses que un ha acumulat son moltes, i es clar, a l'hora de marxar, no tot cap a la maleta. Com podeu veure a la foto aquest és l'escenari d'una fugida. A la vegada il·lustra un Lincoln que és l'antitesi d'una vida equilibrada, sostenible si voleu.

L'experiència lincolnenca, com heu anat veient en aquest blog, és bona, intensa i renovadora, pero també la seva part negativa, la seva porta del darrera. Podríem haver ficat una foto de les noies franceses despedint-se el dimecres al mati, diuent-nos aurevoir amb les maletes plenes. Però potser aquesta foto és més significativa, diu més coses, especialment del que amaga l'alegre vida de l'estudiant internacional.

Lincoln ha sabut aprofitar la necessitat que te la gent de titols internacionals. Molts dels nostres companys/es procedeixen d'universitats privades d'Alemanya, França i Espanya. Estudiant a Lincoln un sol any es treuen un titol amb validesa europea. Els seus pares es deixen una pasta, perquè estudiar al Regne Unit val una pasta, però se n'enduran un titol. Molts d'ells/es ni tant sols se n'amaguen, "si jo he pagat m'han de donar el titol". El resultat és un munt de titulats en European Business i en Business Administration, molts dels/de les quals probablement tindrien problemes per dir-nos tres caps d'estat actuals de la Unió Europea, o no tenen ni idea que en aquests moments hi ha una crisi alimentària a nivell planetari. Amb això no vull dir que els llicenciats de l'Autonoma, per exemple, siguin millors, ni tampoc que un cop es fiquin a currar no s'estabilin, simplement estic constatant un fet del que he sigut testimoni.

Masses viuen en l'absoluta ignorància de moltes coses que no haurien de ser ignorants. Com per exemple, de la merda que generen, i que generem entre tots/es. Entre tots/es els estem mantenint en la ignorància: pares, familiars, professors, amics, media... Generant massa joves absolutament despreocupats per alló que els envolta que no siguin ells mateixos. A masses, per la unica cosa que els he vist indignats és per les notes, mentre els professors anaven deixant anar lleugereses com que "manca flexibilitat al mercat laboral" o que "l'energia nuclear és el futur". Amb això no vull dir que han d'estar d'acord amb mi, simplement que hi havien temes que els podrien haver motivat, generant-se debats a les aules i als pubs. Però no, l'apatia pel que els han fet estudiar ha estat força general. I més enllà dels estudis, és que ni tan sols els ha importat que els cobressin 10 mesos de lloguer quan en realitat n'han residit 7 i mig. Ja no vé d'aquí (el sablaso als pares) devien pensar!!! Lincoln és una universitat de segona B, en termes generals i amb les degudes excuses i excepcions, tampoc podem esperar-ne molt de bona part de la gent que hi hem arribat, ni de molta de la gent que hi imparteix classe, però bueno una mica més potser si.

En fi, que les franceses han marxat i que l'estada a Lincoln aviat acabarà també per nosaltres. Per endavant encara tenim una setmaneta a Londres i possiblement un temps a Escòcia.

Hay millones de espacios por nombrar

Hola gent, fa dies que no postejo i milers d'idees em ronden pel cap. Però les obligacions em retenen una i altra vegada. Avui però, no m'he pogut aguantar més. He llegit en un article de SinPermiso el discurs de recepció del Premio Cervantes d'un tal Juan Gelman. El discurs és tot ell entranyable, tot i que hi ha una part que m'ha agradat sobremanera. És quan parla de que a en Cervantes li agradaven els neologismes. Que dir que a mi també. Gaudiu-ne:

"(...) Pero volviendo a algunos párrafos atrás: hay tanto que decir de Cervantes, de este hombre tan fuera del uso de los otros. De sus neologismos, por ejemplo. Salvo él, nadie vio a una persona caminar asnalmente. O llevar en la cabeza un baciyelmo. O bachillear. Don Quijote aprueba la creación de palabras nuevas, porque "esto es enriquecer la lengua, sobre quien tienen poder el vulgo y el uso". Hace unos años ciertos poetas lanzaron una advertencia en tono casi legislativo: no hay que lastimar al lenguaje, como si éste fuera río coagulado, como si los pueblos no vinieran "lastimándolo" desde que empezaron a nombrar. Cuando Lope dice "siempre mañana y nunca mañanamos" agranda el lenguaje y muestra que el castellano vive, porque sólo no cambian las lenguas que están muertas. La lengua expande el lenguaje para hablar mejor consigo misma.

Esas invenciones laten en las entrañas de la lengua y traen balbuceos y brisas de la infancia como memoria de la palabra que de afuera vino, tocó al infante en su cuna y le abrió una herida que nunca ha de cerrar. Esas palabras nuevas, ¿no son acaso una victoria contra los límites del lenguaje? ¿Acaso el aire no nos sigue hablando? ¿Y el mar, la lluvia, no tienen muchas voces? ¿Cuántas palabras aún desconocidas guardan en sus silencios? Hay millones de espacios sin nombrar y la poesía trabaja y nombra lo que no tiene nombre todavía.

Esto exige que el poeta despeje en sí caminos que no recorrió antes, que desbroce las malezas de su subjetividad, que no escuche el estrépito de la palabra impuesta, que explore los mil rostros que la vivencia abre en la imaginación, que encuentre la expresión que les dé rostro en la escritura. El internarse en sí mismo del poeta es un atrevimiento que lo expone a la intemperie. Aunque bien decía Rilke: "[...] lo que finalmente nos resguarda / es nuestra desprotección". Ese atrevimiento conduce al poeta a un más adentro de sí que lo trasciende como ser. Es un trascender hacia sí mismo que se dirige a la verdad del corazón y a la verdad del mundo. Marina Tsvetaeva, la gran poeta rusa aniquilada por el estalinismo, recordó alguna vez que el poeta no vive para escribir. Escribe para vivir."

Com arribar a Lincoln

Com podreu veure arribar a Lincoln no és pas difícil.

EN AVIÓ

Si veniu en avió, hi ha varies possiblibilitats, busqueu la que us s'ajusti millor als vostres horaris i us sigui més còmode i barata. La nostra recomanació és que vingueu per l'East Midlands o el RobinHood International Airport. Son els aeroports més propers. El RobinHood International Airport (Doncaster Sheffield) és el més proper però la combinació de transport public és una mica pitjor que la de l'East Midlands Airport (Nottingham Derby) Vol dir que més o menys us sortirà igual venir per un que per l'altra. Fins i tot, depenent de l'hora que arribeu, us podem venir a buscar nosaltres. També podeu venir a través dels aeroports de Londres, tenen més vols, volen a més aeroports per tant és possible que en alguns casos s'ajustin millor a les vostres necessitats. Si elegiu aquesta opció, tingueu en compte però que el trajecte fins a Lincoln serà de 4 hores com a mínim.

RobinHood International Airport (Doncaster Sheffield).

Hi arribareu amb Ryan Air des de Girona. En el buscador d'aquesta companyia fiqueu-hi from Barcelona (Girona) GRO to Doncaster (Sheffield) DSA. Un bus llançadora us portarà des de l'aeroport a l'estació de tren de Doncaster. I allà pillarieu el tren fins Lincoln. En la plana de Transport Direct podeu veure l'itinerari i tarifes depenent de la hora i el dia que arribeu. En el buscador fiqueu from “Robin Hood Doncaster Sheffield Airport” to “Lincoln (Main Rail Stations)”.

East Midlands Airport (Nottingham Derby).

Hi arribareu amb Ryan Air des de Girona o amb EasyJet des de Barcelona. En el buscador haureu de ficar from Barcelona (Girona) GRO, en el cas de Ryan Air, o Barcelona BCN, en el cas d'EasyJet, to East Midlands EMA. Hi ha bus fins a Nottingham i d'altres poblacions on podreu agafar el tren fins a Lincoln. Per veure la millor combinació aneu a Transport Direct. En aquesta plana hi podreu trobar el millor itinerari depenent de la hora i el dia que arribeu. En el buscador fiqueu from “East Midlands Airport” to “Lincoln (Main Rail Stations)”.

Els aeroports propers a Londres (Stansted, Luton i Heathrow).

Podeu arribar als aeroports de Londres a través de El Prat, Girona o Reus. La majoria de companyies hi tindran vols. Podeu fer una recerca general en un buscador de vols barats a veure que us surt. De totes formes abans de comprar un vol mireu la combinació de transport fins a Lincoln. En el buscador de Transport Direct fiqueu from “London Stansted Airport” o “London Luton Airport” o “Heathrow Airport” to “Lincoln (Main Rail Stations)”. Com veure la cosa va per llarg. Si arribessiu de nit pot ser que no trobeu transport fins el dia següent osigui que haurieu de fer nit a Londres.

EN COTXE

Si veniu en cotxe el nostre codi postal britànic és LN57SH el fiqueu a un buscador de rutes com per exemple viamichelin i llestos

Earthquake survivors

Pos si!!! Vem tenir un terratremol a Lincoln. La matinada del dimarts al dimecres de la setmana passada, vem patir un terratremol de força 5.2 amb epicentre al Lincolnshire. Aquí teniu un parell de noticies sobre el que ha estat batejat com "the great quake of 2008". 24 anys feia que no tenien un sisme d'aquestes característiques als UK.

http://www.guardian.co.uk/world/2008/mar/01/naturaldisasters
http://news.bbc.co.uk/1/hi/england/7266136.stm

Aquest és el segon sisme del que tinc consciència d'haver viscut. El primer recordo que estava a Terrassa a la seu del "Col·lectiu Malalt", que era poc més que una barraca. Va haver-hi una sacsejada i durant un instant vaig notar perfectament com la cadira en la que estava assentat no tocava a terra. Va ser com fer surf sobre una ona pero sense platja.

El dimarts passat però va ser diferent. Primer vem sentir un soroll fort, com si les veines de dalt estiguessin fent follon, després tot es va començar a moure, la casa senzera es movia. Després d'un 15 segons es va acabar. Acte seguit, una pregunta, què ha passat? Després de preguntar a les housemates si estaven bé (si), vem mirar per la finestra si els veins sortien o es veia moviment pel carrer (no), vem escoltar la radio (nothing) i vem estar temptats d'engegar l'ordinador. Sensatament vem tornar a anar a dormir, fos el que fos, l'endemà ho sabriem.

I va ser un terratremol. Però hi havien altres hipotesis: una explosió (em vaig recordar de Tolouse), un avió trencant la barrera del so (molt d'avio militar fent pràctiques pels cels del Lincolnshire), l'explosió electromagnètica de l'illa de "Lost" ens ha afectat de ple... L'endemà al mati, el terratremol estava en boca de tothom. La pregunta de la setmana va ser, que feies tu durant l'erthquake?, que es barnisava amb "veu sentir el terratremol?"

Realment la gent entre una i dues de la matinada a Lincoln fa coses varipintes. Des de la gent que no es va enterar de res perque estava dormint, passant pels que anaven fumats i es van pensant que se'ls hi anava la pilota, o la noia que ja de per si li donava voltes l'habitació perque havia begut una miqueta i va pensar quin globo més estrany que porto avui, o fins i tot nosaltres que acabavem de veure el capitol de Lost en el que després de no ficar el codi dels 108 minuts, el Desmond fica la clau d'autodestrucció i hi ha una explosió electromagnetica a la illa. Casualitats de la vida, 5 minuts després hi havia un terratremol a Lincoln. Potser és aquesta una pista per descobrir on es troba aquesta illa?

Si algú mirés el consum electric d'aquella nit, evidentment just després del moviment sismic trobaria un pic en el consum. De mica en mica aniria descendint a mesura que la gent tingués clar que no passava res, o bé es cansés de mirar la TV, radio o internet buscant una explicació, o fins i tot la trobés, o bé simplement es tranquilitzés. Segurament també hi va haver gent que aquella nit li costés dormir.

Situacions com aquestes, amb certa part de desconcert i angoixa, ens recorden que no som immunes i ens obligen a reaccionar, cosa que a la vegada, ens fa sentir més vius. L'endemà, juntament amb les preguntes corresponents, la gent va començar a fer conya. De fet, la festa universitària de l'Engine Shed dels dimecres a la nit, que és el dia fort, ja es deia "Eartquake survivors".

Aniversaris

Parlava amb l'Stephane dies enrera dels grups d'amics Erasmus. Com una serie de joves universitaris de diferents paisos europeus es troben en una ciutat forania i formen pinya durant un o dos semestres i conserven l'amistat al llarg dels anys. D'entre la gent amb estudis universitaris entre 25 i 35 anys, no es estrany que sentis que reben o que van a veure amics/gues internacionals.

L'experiència, un cop viscuda, us puc assegurar que és sumament enriquidora. Arribes a una ciutat estranjera, llengua, gent, hábits desconeguts, i ràpidament et fas amb la gent més propera, per espai, per idioma, per sintonia, per necessitat... Es completament humà formar grups, amb els quals un es relaciona prioritàriament, dintre del qual un se sent conformable, pot comptar amb els altres, i els altres poden comptar amb un.

Encara més interessant però, és que quan unes persones desconegudes entre elles es troben en un entorn nou per a tots/es, no existein regles prèvies. Es a dir, el grup s'ha d'inventar a ell mateix. S'ha de construir un espai comú d'interrelació i participació, i consequentment, d'aprenetatge i creació.

Tot i ser tot plegat tremendament normal, existeixen unes condicions que ho fan especial. La novetat, la llunyania de la llar, la temporalitat, la llibertat i l'espontaneitat seran necessàries, pero sens dubte una actitud vital entusiasta, oberta i activista, farà que una estada estudiantil a l'estranger esdevingui un espai de temps inovidable, i de les persones que hi coneixes, amics/gues per tota la vida.

Vem conèixer en Pau a l'oficina d'allotjament universitària el segon dia d'arribar a Lincoln. A la Maria, a la biblioteca el tercer dia. A la Virginia dies després perque treballava amb la Maria. I a en Francesc que estudiava amb en Pau. I al cap d'unes setmanes va arribar en Quelic, ex-professor d'en Pau i Francesc i que viuria a la residència amb la Virginia.

Junts vem decidir fer pinya i millorar la nostra existència a Lincoln, acompanyant-nos, sortint de festa, cuidant-nos, compartint menjars i beures, veient pelis, fent puzzles, anant a Londres plegats, i molt especialment, celebrant per sorpresa (o no tanta) els nostres aniversaris.

Sorpresa 27 i mig aniversari d'en Quelic

Aniversari sorpresa Maria Partit de basquet sorpresa Aniversari Laura Sorpresa Aniversari Virginia Sorpresa Aniversari Joan Sorpresa disfreses Aniversari Pau Sorpresa Aniversari Francesc

Visiting London

Aquest cap de setmana vem estar de visita per la capital anglesa. Vem poder guadir del millor de la metropoli i de la millor companyia durant 3 dies. Cliqueu a sobre la foto i podreu accedir a la galeria de fotos.

De visita per ca la Neus

Tornant de Terrassa hem passat a visitar a la Neus Griera Ratcliffe i a buscar el cotxe, que ens l'havia guardat durant tot el Nadal.

Aquesta terassenca de naixement i lincolnenca d'adopció és la més especial de les nostres noves coneixences a Lincoln. Forta com un roure, amb la vitalitat d'una jove de 20 anys i xerraire, la Neus viu a 10 minuts de casa nostra.

Tot i que va arribar a Lincoln l'any 1962 conserva el seu català intacte. Sempre he parlat en català als meus fills- ens explica. Va ser a Terrassa, abans de marxar, on vem conèixer a la Tresa, la seva filla, que ha fet el cami oposat al de la mare; va nèixer i criar-se a Lincoln i s'ha casat i viu actualment a Terrassa.

Per cert que la Tresa la vem conèixer perquè en Jordi, el seu marit, treballa amb en Pirla, un amic del barri. Va ser ell qui va reconèixer Lincoln en una carpeta que ens havien enviat de la Universitat perque tenia aquella mateixa foto enganxada en una paret de la feina. En fi, coses del desti!!!

Ja soc ubunteru

A molts de vosaltres us sonarà el pingüinu aquest d'aquí al costat. A d'altres probablement no. Bé doncs aquests dies estic d'enhorabona. He pogut acumplir un vell desig. Porto ja més de dues setmanes treballant quasi exclussivament en Linux. Aquest era un repte que arrossegava des de fa una pila d'anys. I que ha estat possible gràcies al temps que m'he donat en aquest any sabatic, i a que els sistemes Linux s'han anat fent accessibles quasibé al gran public.

Quan vem començar amb el projecte de ràdio per internet, jo crec que corria l'any 2002 o 2003, ja teníem clar que el Linux havia de ser el programari amb el que treballaríem. Però ens vem trobar amb una pantalla en negre en la que havies de ser ingenier o un friqui de la informatica per entendre alguna cosa. Començar en aquestes condicions era molt pero que molt complicat, tot i els esforços d'en Lluis que va ser qui ens va introduir.

Tosut com soc vaig fer un curs d'introducció al Linux a Pangea. Allà ens van presentar el Knoppix, amb el qual la cosa ja començava a ser digerible pero qualsevol cosa senzilla en Windows podia convertir-se en una montanya, des de imprimir fins a connectar-te a Internet. Varies intentones amb el Knoppix van fracasar per aquest motiu. La facilitat de Windows guanyava sempre davant la meva manca de temps.

Poc després vaig començar amb el programari lliure sobre un entorn Windows. Ràpidament vaig descobrir el Mozilla, tant el Firefox com el Thunderbird en van agradar des del principi i els porto utilitzant des de fa una colla d'anys. Amb l'Open Office ha estat diferent perque l'Office de Microsoft li dona forces voltes. L'open Office està bé per fer 4 cosetes però si li has de treure suc a les eines d'oficina se't queda curt. L'important però és que ja agafes la costum que quan et fa falta un tipus programa concret ja mires al programari lliure a veure que trobes. Així vaig trobar el Sharezaa, el GIMP, ...

Continuava tenint el Linux en una partició però inactiu. Llavors va ser quan els meus companys de la ràdio, l'Aleix i el Carles que estaven ja avançadíssims respecte meu, van presentar-me el Kubuntu, una distribució de Linux basada en Debian. El problema de començar amb Linux continuava sent el mateix manca de temps per superar els problemes que et dona començar amb ell. Instal·lar-se Kubuntu és senzill i et detecta la majoria de coses però continues tenint alguns problemilles, especialment la connexió a la xarxa perquè sense connexió no pots fer res.

Amb el Kubuntu instal·lat al portàtil vaig arribar a Lincoln i la connexió a la xarxa continuava creant problemes, no hi havia manera que detectes el wifi. Tot i que tècnicament semblava possible, la cosa era massa per mi. Per sort a Lincoln m'he trobat amb un altre ubuntero, en Quelic, qui em va recomanar passar-me a la nova versió d'Ubuntu, la Feisty, que pobrablement resoldria aquest problema.

Tot i que no ho va resoldre, la sol·lució va ser menys sofisticada. I bé, doncs ara ja porto quasi un mes treballant en un entorn estable de Linux. La setmana passada vaig aconseguir que el correu amb el Thunderbird funciones indistintament amb Windows i Linux. I aquest fet ja és definitiu per poder treballar quotidianament en un entorn Linux. Ja puc dir amb orgull que soc ubuntero.

Pels que encara no sabeu molt bé del que us parlo aquí teniu uns quants articles que son interessants:

• Qué és el Linux?
• Per què és millor Linux?
• Migració de Windows a GNU/Linux
  

Tingueu en compte que Ubuntu i d'altre programari lliure és desenvolupat per comunitats de persones que aporten el seu coneixement per a que d'altres el poguin fer servir. Aquest esperit en favor del comú és el que resalta Nelson Mandela explicant el significat de la paraula Ubuntu.

Bon any 2008

Bon any a tothom. D'entre totes les felicitacions de Nadal i Any Nou que ens han arribat hem seleccionat la que ens envia l'Antonio possiblement des de Londres. Primer, perquè és molt britànica. Segon, perquè és certament crítica.

Bueno. Ja tornem a estar a Lincoln. Els primers mesos han passat volant i ens en queden 6 per endavant.

Petons per tothom.